Archive for Mai de 2009

La cobertura d’Antena 3 a la final de Roma

Mai 30, 2009

Ja han passat uns dies de la gran final de Roma, en la qual el F.C. Barcelona es va coronar com a campió d’Europa i, al mateix temps, completava una de les seves millors temporades de la història amb la consecució del triplet (Copa del Rei, Lliga i Champions).  Però, tot i la victòria dels catalans, encara continuo indignat per la pobra transmissió que va fer Antena 3 d’uns dels majors espectacles del món.

En primer lloc, perquè van tornar a pecar excessivament amb l’autopromoció de la cadena. Los hombres de Paco o El internado van ser una constant durant la nit. És cert que ja ho havien fet en altres partits, però personalment considero que una final és una final, i més si juga el Barça, que saps que hi ha una audiència al darrera brutal.

En segon lloc, les celebracions. Va ser vergonyós que en el mateix instant que l’àrbitre Busacca xiulava el final del partit, fessin anuncis, deixant només una petita finestra al lateral de la imatge per veure les reaccions. Ni declaracions a peu de gespa, ni les imatges de les abraçades dels culés tal com tocava. A més, van connectar tard en l’entrega de medalles per al ManU, i van fer molt just a la del Barça. Només hagués fet falta veure com Puyol aixecava la copa amb imatge petita…

I ja no comentem res de la retransmissió en si, perquè com sempre, no van aportar res a l’espectador, des del punt de vista tàctic, o la distància de les línies de cada equip. Tot eren tòpics i “centros templaditos al segundo palo”. També cal destacar que van fer molt poques connexions amb Barcelona, on tenien càmeres al Maremàgnum.

En definitiva, la cobertura d’Antena 3 per a la final de la Champions va ser pèssima. Promocionar-la si que ho van saber fer, i a totes hores. Però després, transmissió molt pobra, amb comentaris farcits de tòpics, i amb la frustació de no veure bé les celebracions ni la roda de premsa amb els entrenadors. Un desastre.

 territorio champions

Anuncis

Els mitjans al clàssic: curiositats

Mai 4, 2009

Sempre que s’ha de jugar el gran clàssic del futbol espanyol -el Barça contra el Madrid- es crea una gran espectació, i tots els mitjans de comunicació comencen la seva guerra particular, sobretot els mitjans esportius. Però, aquesta temporada, i donat com s’ha desenvolupat tot, hi ha hagut una nova guerra pel títol entre els dos màxims aspirants que ha provocat que des de Madrid es fes la màxima pressió possible cap al Barça.

Tots sabem que ser objectiu en el món del periodisme és molt difícil, i en el món de l’esport, impossible. No obstant, el que ha fet la premsa de Madrid aquests tres últims mesos ha estat massa. Amb les seves portades sobre el “Villarato”, o el “canguelo”, o la “liga por decreto”, havien demostrat que tot i reconèixer el bon joc blaugrana, no assumien al 100% la superioritat del Barça. Per això, només intentàven embrutar com fos la gran temporada dels barcelonistes.

El problema (i per això escric tot això) recau en el moment que s’acaba el partit al Bernabéu. La gran majoria d’aficionats i tota la premsa havien reconegut la superioritat dels de Guardiola, i com era d’esperar, la premsa catalana va lluir als quatre vents la victòria històrica del Barça al camp de l’etern rival.

A partir d’aquí, el diari AS publicava ahir a la seva pàgina web: “La prensa catalana se ceba con el Madrid”. Amb això, es referien als titulars dels principals diaris esportius catalans -El Mundo Deportivo i Sport- i TV3, principalment. Titulars relacionats amb el famós “chorreo” del seu president en funcions, Vicente Boluda, o també altres que feien referència al “bany” o “pallissa” que s’havia vist sobre el terreny de joc.

I la pregunta és: què us esperàveu? Si esteu durant tant de temps des de Madrid posant tanta pressió i dient tantes bajenades sense sentit, és normal que ara tot el barcelonisme estigui tant feliç per haver “tancat les boques”.

Això sí, sempre quedaran les grans imatges als informatius del dia després, que personalment, crec que són dignes d’analitzar. Veure com varia el discurs de Manu Carreño i Manolo Lama per Cuatro, o també quin tipus de vídeos que posen. No era d’estranyar, que tornèssin a recordar el 4-1 de la temporada passada, ja que tenien poc més per alegrar al seu públic “merengue”.

En definitiva, els Barça-Madrid són més que un partit de futbol. Són un esdeveniment de tal altura que eclipsa a tot un país, i a una part del món. Tot això fa que els mitjans de comunicació dediquin grans espais d’informació sobre el gran clàssic, i analitzar les postures de cada un, personalment, m’ha semblat molt interessant per a comentar en aquest blog. 

 

LA NOTÍCIA: http://www.as.com/futbol/articulo/prensa-catalana-ceba-chorreo-historico/dasftb/20090502dasdasftb_56/Tes?print=1

Portada que posava en debat qui era més bo, o Messi o Robben

Portada que volia demostrar que el Barça tenia por

Portada que incidia un altre cop amb la por del Barça

Portada que "celebrava" una derrota del Barça contra l'Atlético de Madrid

Portada que volia fer veure que el Barça amagava la crisi