Els temps televisius assignats als partits polítics

Quan s’aproximen unes eleccions, els diferents partits polítics enceten la seva peculiar campanya electoral per poder recaptar vots. Aquesta carrera és una lluita de propostes i promeses, i el seu discurs pot afectar plenament en els votants més indecisos, que no tenen una prioritat política clara a l’hora d’administrar el seu vot.

Amb tot això, els mitjans de comunicació són un element propagandístic clau. La seva difusió és importantíssima per a la promoció de les campanyes dels diferents partits polítics. Així, en unes eleccions, els mitjans fan ús en plena essència del seu anomenat quart poder.

Però, quan hi ha eleccions s’aplica l’anomenada llei dels blocs, que fa que la informació electoral de campanya en els noticiaris (i no l’estricta propaganda sense filtre informatiu) s’organitzi, en ordre i en temps, per franges proporcionals a la representació parlamentària de cada força política. A això se li ha dit forquilles dels blocs. Cal dir que aquesta regla no està regulada per llei sinó que és pactada pels consells d’administració dels mitjans i altres vegades ha estat imposada per les diverses juntes electorals com a resposta als recursos interposats pels partits.

En aquest sentit, la figura del periodista queda malmesa, ja que no pot donar la seva visió per donar cobertura a la informació política, prèvia a unes eleccions. Però, d’altra banda, els fonaments de la democràcia demanen la participació de tots els grups democràtics en la mateixa mesura, i amb aquesta llei, els partits recentment incorporats a l’eix polític i els més petits (o menys votats), no disposaran de la mateixa difusió a la televisió. Això si, s’asseguren el seu temps a la televisió de forma diària, independentment de la informació. Aquest fet, evidentment, repercutirà en els seus resultats electorals.

Aquestes darreres eleccions europees del 7 de juny, van poder mostrar-nos la queixa dels periodistes des dels mateixos estudis de televisió. Lorenzo Milá, a TVE, o Ramon Pellicer, a TV3, van fer referència després de la informació electoral a la seva negativa en donar les informacions d’aquesta manera. Frases com “ja saben que la llei electoral obliga a TV3 a fixar l’ordre i el temps de les informacions de campanya en funció de la representació parlamentària dels partits i no pas per criteris informatius”.

A més, hem pogut trobar protestes de TV3 que pertanyen a les eleccions de 2004, en les quals no firmaven els blocs electorals ni els stand-up dels seus enviats especials (vaga de signatures). Per tant, el sector audiovisual està totalment en contra d’aquesta aplicació, ja que no va unida amb els criteris periodístics que es regeixen amb la informació. Sembla ser que aquesta guerra entre polítics i periodistes continuarà allargant-se, però el que està clar és que hauria d’arribar una solució ja d’una vegada, perquè la desafecció política no para d’augmentar, i això, no ajuda a resoldre-ho.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: